Teatre

Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals. Alguns exemples representatius en són el teatre romà de Tarragona, el de Pol·lèntia i el de Sagunt, pel que fa als Països Catalans.

ESTRUCTURA ARQUITECTÒNICA

Al començament, les obres de teatre eren itinerants i conseqüentment s'entenia que els teatres es muntaven i es desmuntaven a cada ocasió. Es feien de fusta i es destruïen un cop l'esdeveniment acabava.

Moltes de les característiques principals de les construccions per a teatres, a l'antiga Roma, es basaven o derivaven de les del període hel·lenístic de l'arquitectura grega. Una de les diferències més importants té a veure amb l'entorn, mentre per als grecs la fusió de l'arquitectura amb l'entorn i la natura, la importància de les vistes des dels teatres, com la visió d'aquest des de l'exterior, eren extremadament importants, als romans semblava no interessar-los gens ni potser considerar-ho com a element. Un exemple molt clar es veu a l'antic teatre grec, reformat pels romans, a Taormina (Sicília), al qual els grecs havien previst que es veiés com un trampolí al mar i al qual els romans van afegir una paret que trenca completament aquest efecte. Solíen tenir uns càntars que feien que el so tetumbara i que aquest tinguera mijor acústica.

ELEMENTS COMUNS

Amb el temps, els teatres romans van desenvolupar unes característiques i elements que els són propis, entre els quals hi ha:

• Pòrtic darrera de l'escenari (Porticus post scaenam), pati amb columnes situat darrera de l'escenari.
• Escenari (scaena), al qual actuen els actors.
• Front escènic (Scenae frons), normalment compost per a un doble ordre de columnes.
• Seients més propers a l'escenari (proedria), espai semicircular davant del front escènic.
• Orquestra, semicercle front a l'escenari al qual seien les autoritats i l'alçava un altar en honor a déu Dionisi.
• Aditus, passadissos laterals d'entrada a l'orquestra.
• Graderia (cavea), estructura semicircular amb grades a la qual seien la resta d'espectadors, situats segons el seu rang social. Les més baixes i properes a l'escenari són la prima cavea i les més altes i allunyades la summa cavea.
• Vomitoria, entrades a la graderia. 

 

Alguns teatres romans podien, a més, contenir petits temples a la seva estructura. De vegades el teatre podia cobrir-se amb tendals per a protegir els espectadors i els actors de la pluja o de l'extrema radiació solar. Alguns teatres recolzaven la cavea sobre galeries voltades, mentre que a d'altres aquesta s'excavava a la falda d'algun turó.