Circ

Al circ tenien lloc les apassionants curses de cavalls, les quals de seguida van converitir-se eb l'espectacle preferit dels romans. Els espectadors feien apostes molt altes i molts d'ells quedaven veritablement arruïnats.

ESTRUCTURA D'UN CIRC

La planta d'un circ romà era rectangular i allargada. La pista estava dividida per un mur baix i llarg, denominat spina, situat al bell mig. Damunt de la spina solia haver-hi obeliscos, estàtues de divinitats i set ous grossoa, o set dofins, que assenyalaven les voltes que calia fer en cada cursa. A cada extrem de la spina hi havia les metae, pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. Al davant d'una de les metae es trobaven les cotxeres, anomenades carceres, on carros, cavalls i genets esperaven el moment de sortir.

Els espectadors s'asseien a la cavea o graderia, tot esperant l'inici de l'espectacle.

El circ de proporciosn més grans era el Circ Màxim de Roma, ubicat als peus del Palatí, amb unes dimensions de 600 x 200 metres i una capacitat per a 225.000 espectadors.

 ESPECTACLES QUE ES PODIEN VEURE EN UN CIRC

L'espectacle que es feia al circ eren les curses de carros tirats per cavalls(hi participaven bigues -carros amb un tir de dos cavalls-, trigues -carros amb un tir de tres cavalls- i quadrigues -carros amb un tir de quatre cavalls-). L'espectacle pròpiament dit anava precedit d'una pompa (o seguici) que era presidida per un magistrat, conduït en el seu carro.El seguien una munió de ciutadans agrupats per classes: sacerdots, atletes,aurigues...,i tot un munt de personatges curiosos.

Quan tothom estava degudament assegut al seu lloc, el magistrat que presidia l'espectacle llançava un mocador blanc i començaven les proves.

Aleshores, els aurigues (conductors dels carros) amb un fuet (flagellum) a la mà dreta i amb les regnes entortolligades a la cintura i subjectades amb la mà esquerra, es disposaven a ser els primers a fer les set voltes a l'entorn de la spina.S'havia de dominar bé el carro, ja que els accidents eren freqüents, sobretot quan calia acostar-se al màxim a la spina, a fi de guanyar terreny; un petit fregament podia provocar la caiguda, la destrucció del carro i, en molts casos, la mort del conductor.

Hi havia quatre equips o faccions, que es distingien per quatre colors (vermell, blanc,blau i verd). Cada auriga sortia a la pista amb una túnica del color del seu equip.Els espectadors donaven suport a un dels quatre equips amb un gran entusiasme, com passa avui en dia amb els equips de futbol.

D'altra banda, les curses de carros van arribar a moure grans quantitats de diners. Es feien moltes apostes i no sempre guanyava el carro pel qual s'havia apostat. Per això, al final de cada cursa, uns quants espectadors estaven molt contents i uns altres,desesperats.